Diario de Mallorca, 10 de agosto de 2015
I ara què? Quin serà el model educatiu del
nou Govern? Certament no serà cap forma de trilingüisme, tal cóm
semblava deduir-se d'algunes de les confuses declaracions dels
representants de la marea verda quan ens deien que no estaven en contra
del concepte però sí de la forma, que el que era inacceptable era la
imposició o el calendari d'aplicació, que no estam en contra de l'anglès
però així no home, així no, que no es poden ensenyar les matemàtiques
en anglès a alumnes que no saben anglès, sobre tot un professor que
tampoc en sap d'anglès. Tampoc sembla que agafi forma el misteriós model
que s'amagava darrera l'eslògan "Anglès si, TIL no" per la senzilla raó
que no n'hi havia cap de model. No se'n ha tornat sentir parlar
d'aquella incorporació progressiva de l' anglès com a llengua vehicular
en algunes assignatures, començant des d'abaix i amb un pla de formació
del professorat amb cara i ulls, consensuat per tota la comunitat
educativa, es a dir els profes, i amb el vist i plau de la UIB,
institució que com sap tothom inspira un respecte reverencial en el cos
social per la seva indiscutible objectivitat. Tot el reguitzell
d'arguments que en el moment de la plenamar revolucionaria feren pensar a
alguns ingenus, pobrets meus que allò pel que es lluitava era el dret a
una educació de qualitat, ara, en la baixamar, quan les aigües es
retiren, queden sobre l'arena abandonats, trastos inútils que ja no ens
serveixen per res, ara que hem aconseguit el que volíem, ara que no
només hem fet fora a Bauzá sinó que, ens hem plantat davant una porta
amb un rètol que diu director general o cap de servei.
M’imagin
passejant per aquesta platja en baixa mar observant l’exposició obscena
carcasses buides. Mira aquella: B2. Ah sí. Aquell títol que no garantía els
coneixements suficients per impartir una assignatura en anglès si era una de
les assignatures del TIL però que, miraculosament, sí que els garanteix quan es
tracta de Seccions Europees. Mira aquella altra: consens. Estrany concepte que
significa que quan tu governes t’has d’avenir a raons, fins i tot a renunciar
al teu programa polític, que tu no saps amb qui te la jugues, però quan qui
governa som jo, puc ignorar-lo totalment, revocant lleis aprovades per
parlaments democràtics sense el més mínim escrúpol. Ni ha moltes de carcasses
buides. Tantes que em resulta impossible fer un recompte complet. N’hi ha una
però que brilla amb una llum estranya en la platja de la vergonya. Es diu drets
lingüístics. Recordes? Va ser la primera. Es va invocar als albors de la
batalla, quan érem joves i purs i anàvem a cara descoberta i dèiem el que
pensàvem. Quan pensàvem que la lluita a favor del català remouria les
consciències dormides i un allau incontenible obligaria la bèstia a
agenollar-se. Però ben aviat qualcú va entendre que no, que no es pot demanar a
la gent que suporti els inconvenients d’haver de deixar el nin o la nina amb la
veïnada o la padrina indefinidament només per la defensa del català. Ara bé, si
del que es tracta és de lluitar perquè els meus fills acabin no sabent matemàtiques
perquè els hi expliquen en anglès, i a damunt un professor que no en té ni
idea, aquí em teniu. A mi, a la meva parella, als nins i al padrins, si fa
falta.
I vet aquí que
un nou convidat arribà a la festa: l’estratègia. La puresa de l’esperit revolucionari
va haver de recular davant l’eficiència. Així va nàixer “Anglès sí, TIL no”.
Ara una escòria més a la platja però en ple fragor de la batalla, quin soldat.
Ara, els drets lingüístics, la seva filla, la defensa del català, i cosina més
pròxima, la immersió lingüística brillen un altre cop a la platja. Ara podem
veure a tota la família endiumenjada, passejar orgullosa i satisfeta, a cara
descoberta. Ja s’han perdonat les petites descortesies, com quan es va renegar
públicament de la immersió lingüística, pobre cosineta, quan convenia
deslligar-la de la lluita, no fos cosa que qualcú pensàs que ens importava tres
pebres la incorporació progressiva del anglès en condicions raonables i
l’educació de qualitat i que allò pel que lluitàvem era pel manteniment del
model d’immersió en català. Pobra cosineta, humiliada fins al punt d’haver dit
d’ella que era un invent del PP. Però no pateixis, reina meva. Estam aquí per
tu. Tu ets i sempre seràs la nostra més preciosa penyora.
