jueves, 7 de abril de 2016

Decret de llengües: Un decret impostat


Sofia Julià 





Al projecte de decret de llengües elaborat per la Conselleria d'Educació l'envolta un aroma d'impostura. Després de tants d'anys de passejar-se sense gaire entrebancs pel solar de l'educació i la cultura amb l'aquiescència imprudent d'una dreta més interessada en els seus negocis i negociats de poder ecònoma, turisme, etc , l'esquerra nacionalista es veu obligada ara a oferir alguna cosa més que immersió lingüística després que l'envit de la nova dreta de Bauzá superant els complexes, com diria Delgado resitués les peces sobre el tauler amb una nova proposta de distribució de llengües a l'escola: el maleït TIL.
Alguna cosa s'havia de proposar a la ciutadania després d'haver-s'hi oposat amb una argumentari de caire tècnic, formal improvisació, manca de preparació del professorat, etc. abandonant els arguments de caràcter més ideològic i que feien referència al suposat acord en matèria lingüística en realitat, un decret de mínims que en virtut del control efectiu dels Consells Escolars pel sector més nacionalista a l'escola pública, esdevé un decret de màxims i al perill que suposava pel futur de la població encara catalanoparlant, un TIL que acabava amb la discriminació positiva a favor del català, únic dic de contenció davant l'evident procés de deteriorament de la nostra llengua.


Artículo completo


La proposta està servida en forma de nou decret de llengües i el resultat, com sempre quan les coses es fan a la força i sense convicció, és francament decebedor. El primer punt feble és la voluntarietat. Segons l'article 4, "l'ensenyament d'àrees, assignatures o mòduls no lingüístics en llengües estrangeres és de caràcter voluntari. Cada centre, d'acord amb les competències del claustre de professors i les dels òrgans de govern i participació de la comunitat educativa, ha de decidir sobre la docència en una llengua estrangera". O sigui que si a un centre s'acorda no fer cap assignatura en llengua estrangera i l'altre sí, uns alumnes rebran classe en llengua anglesa d'assignatures no lingüístiques i altres no. No és necessari aprofundir massa per arribar a la conclusió que no tots els alumnes d'aquesta comunitat rebran la mateixa educació. El més sorprenent es que el mateix decret, a l'article 5 diu que "la implementació de l'ensenyament de matèries no lingüístiques en llengua estrangera s'ha de basar en els principis d'igualtat d'oportunitats i no discriminació". La contradicció, flagrant, només s'explica pel concepte patrimonial que el col·lectiu de docents té del servei públic d'educació. És clar que els que han redactat el decret també són profes i parteixen de una deformada percepció de les relacions entre l'autoritat educativa i els treballadors públics del sector. Aquests, lluny de complir les lleis que emanen dels parlaments que les elaboren i dels governs que les executen ambdós democràticament elegits pel poble tenen la potestat d'aplicar-les voluntàriament. Amb altres paraules, de vetar-les o de suspendre'n la seva aplicació si convé.

Una altra de les conseqüències de la improvisació i la desgana que traspua el decret és l'exigència del nivell C per a poder impartir una assignatura en llengua estrangera a Secundaria. Intentar legitimar el decret simplement per elevació és un recurs massa fàcil i no aniria més enllà de posar en evidencia la mediocritat de qui el redacta si no fos per què pot tenir conseqüències negatives. I és que si és així, les Seccions Europees que servien d'exemple de com s'havien de fer les coses, segons els manifestants antiTIL voluntàries i amb un B2 queden ara fora de normativa. Els professionals que diuen anys impartint assignatures no lingüístiques en anglès i que no disposen del nivell C queden desautoritzats per continuar amb elles. S'ha fet un estudi previ de quans professionals estan en possessió del nivell C? Què passarà si tot i tenir-lo, els professors es neguen a impartir assignatures en anglès apel·lant al principi de voluntarietat? Recordem que una de les avantatges de les Seccions Europees era la selecció de l'alumnat. Quants de professors es sentiran motivats per impartir-les si, en virtut del principi de no discriminació invocat a l'article 5, la selecció dels millors ja no és possible? Quin al·licient tendrà un professor per impartir en anglès una classe que podria impartir tranquil·lament en català?

Però això no és tot, a l'article 8 es diu que "el professorat que imparteixi matèries no lingüístiques en llengües estrangeres ha d'estar format en metodologies d'aprenentatge de llengües estrangeres contrastades amb evidències pedagògiques científiques a nivell internacional" En definitiva, no només s'ha d'estar en possessió de nivell C sinó que s'ha d'acreditar una formació específica.

Pot ser les instruccions de principi de curs recullin la possibilitat de compensar els docents que, tot i les dificultats per aconseguir l'acreditació i la dificultat d'impartir l'assignatura en una llengua estrangera, decideixin fer-ho. El cert és que el projecte de decret no fa esment a cap possibilitat de reducció en hores lectives, complementaries o de permanència. Si més no, parla d'una coordinació de caràcter obligatori que inclou un seguit de funcions com ara la col·laboració en l'elaboració de la programacions, de materials curriculars, planificació d'activitats complementàries, coordinació de l'actuació del professorat d'àrees, assignatures o mòduls no lingüístics amb les del professorat que imparteixi la llengua estrangera, i fins i tot, participació en l'elaboració del pla de treball per a l'auxiliar de conversa i acompanyar-lo, integrar-lo i guiar-lo.

Francament, si del que es tracta es d'animar al professorat a impartir assignatures en anglès, pitjor no es podia fer. Tot plegat sembla,una manera de fer veure que es fa alguna cosa, per deixar-ho tot com està. Que no es digui que no s'ha fet res, que no es digui que no hem vigilat la qualitat de les classes elevant-ne l'exigència però que no ens demanin resultats. Aquest no és l'objectiu.

* Asociada de PLIS. Educación, por favor